Sopa de farigola i truita d’espàrrecs

La Maria fa dies que m’ho demana: mare, escriu alguna cosa de les que fem per penjar al blog, és una visió diferent del confinament i pot ser interessant, em diu.

M’ha costat 25 dies posar-m´hi, perquè en contra del que li deu passar a molta gent, a casa, a pagès, en aquesta època de l’any hi ha molta feina. La primavera fa esclatar la vinya i no es pot fronterejar.

Els primers dies de confinament en Santi ens va reclutar a totes per lligar  sarments als filferros del xarel·lo de davant de casa; feien falta mans. Dos dels homes que treballen amb nosaltres viuen a la Conca d’Òdena i estan aïllats.

Cada matí, després d’un bon esmorzar—pa amb tomàquet i pernil, suc de taronja i cafè, ben abillats—, omplim el sarró de lligams i cap a la vinya. Era la primera vegada que ho feia i he descobert que, donades les circumstàncies, les coses més insignificants poden esdevenir un plaer. He pogut estar a l’aire lliure, moure´m, cansar-me, aprendre una nova tasca per si pinten bastos els temps venidors i, sobretot, he escoltat tots, sí, sí, tots els capítols de “Crims”; soc una addicta a la novel·la negra i en Carles Porta s’ha convertit en el meu ídol. Us els recomano!

Algú dels que esteu llegint aquesta entrada us deveu preguntar pel títol: Sopa de farigola i truita d’espàrrecs? A què ve?

Buscava per títol un nom o una frase que m’identifiqués amb quelcom que hagi estat molt present durant el confinament i és el primer que se m'ha acudit. Els que ens coneixeu sabeu que, per nosaltres, la cuina i el menjar són molt presents en el nostre quefer diari i ara, aprofitant l’avinentesa, quan torno de la vinya agafo uns brots de farigola de l’antana i recullo un manat d’espàrrecs del marge. És un dels menús que més hem repetit per sopar!